Sobre l'Espiral i el Coneixement


L’espiral es un dels símbols més antics expresats per l’esser humà. Hi es present en infinitat de registres històrics trobats a tots els continents, així ho testimonia l’art rupestre del Paleolític o el sorprenent art megalític del Neolític. Els matemàtics de l’antiga Grècia van relacionar el desenvolupament de l’espiral amb el número phi o Número d’Or com a expresió del movimient que dona origen a la creació.

Al passat secle XX, l’erudit investigador en el camp de la simbologia, filósof i historiador Mircea Eliade va teoritzar sobre el significat simbólic de l’espiral, tot definint-la sota un prisma d’origen incert i complex, malgrat tot, mantingué que a la majoria de les tradicions antigues, l’espiral es el símbol propi de la creació i l’evolució de tot l’Univers.

Els darrers descobriments astronòmics confirmen que unes dues terceres parts de las galàxies conegudes, inclosa la nostra Via Làctia, apareixen en forma d’una espiral que, des d’un punt central, genera un continuu i harmónic moviment expansiu.

Així es com la natura es manifesta habitualment sota la forma d’una espiral, des de les pròpies galàxies, fins al més menut dels elements definitoris de la vida. La trajectòria que traça el nostre planeta La Terra i tots els que orbiten al voltant del Sol, es reflecteix igualment en les formes d’espirals. Inclús l’ADN dels éssers vius es disposa com una doble espiral.

Com a símbol, l’espiral ha perviscut al pas de les èpoques i encara avui dia, es en plena vigència al constatatar que es present a emblemes, logotips i insígnies de tota mena. Qui sap perqué la seva contemplació ens evoca el magnetisme de lo misteriós, lo subliminal i lo arquetípic.

El coneixement bé es podría representar com una traça en forma d’una espiral, amb la cual aspirem a assolir la comprensió del món. A l’àmbit europeu l’origen etimológic més antic el trobem al terme grec gnosis, paraula posteriorment asimilada pel llatí en el mot cognoscere, tot i que se sap que l’origen més pretèrit es remunta a la gnani hinduista, que fa referència a la facultat de discernir.

Aquesta finalitat fou un dels plantejaments centrals de la filosofía clàsica de Sòcrates, Plató i Aristótil. Plató a la seva obra La República, el defineix com el discerniment basat en principis reals, als que solament hi arribem mitjançant la dialéctica.

El coneixement en sí mateix, es un fenómen que abraça diversos aspectes de tipus psicológic, sociológic, técnic o biológic d’entre altres, que es reflecteixen en camps tan diversos però tan enllaçats como l’art, la filosofia, la tecnologia, la ciència o la trascendència.

No hi ha dubte que, avui dia, vivim a la societat de la informació i aquest efecte el percebem a través dels moderns mitjans i canals que circul.len pel nostre món globalitzat. Eines com Internet, amb tot el seu inmens potencial, permeten que ens incorporem a aquest allau d’idees, notícies, informació i fin si tot, tendències que durant les 24 hores del dia i tots els dies de l’any, circul.len per la Gran Xarxa. Aquesta es la nostra esperança, la de poder aportar y apropar als internautes aquest reflux fascinant i enriquidor que ens envolta dins de L’Espiral del Coneixement.