IRLANDA, NACIÓ MIL·LENÀRIA

IRLANDA DEL NORD


Durant els segles XVII i XVIII van sorgir certs partits nacionalistes que van unir catòlics i protestants en una causa comuna: la llibertat d'Irlanda, amb significatives escomeses que gairebé sempre se saldaven del costat anglès. Al segle XIX es van organitzar importants moviments obrers i de resistència, especialment a Ulster, la zona més industrialitzada de l'illa i una de les més pròsperes del Regne Unit, que contrastava amb les greus dificultats que patia el Sud. Els irlandesos d'origen patien tota mena d'arbitrarietats, se'ls prohibia el seu idioma irlandès –descendent de l'antic gaèlic celta–; també rememorar les seves tradicions o celebrar ritus catòlics, doncs eren interpretats com un desafiament al poder anglès. En tota l'illa es van imposar diferents formes d’interpretar les lleis i els drets, segons es tractés d'irlandesos catòlics o protestants d'origen anglès. La situació era hereva dels temps de Cromwell, relegant a la població a un estatus de subjugació i sense dret a rèplica.

A mitjan segle, la situació descrita i una fam atroç va delmar a la població. Els que van poder i es van atrevir van emigrar als Estats Units, on a la majoria els esperava un futur dur però amb més oportunitats, els altres no van tenir més remei que seguir sota la fèrula dels grans propietaris britànics o, simplement, intentar sobreviure, cosa que no sempre aconseguien. Les seqüeles d'aquesta època encara s'evidencien avui a la demografia del país, que el 1840 era de més de vuit milions de persones mentre que en l'actualitat, la suma d'Irlanda i Ulster no arriba als sis milions i mig.

La situació es tornava més complexa dia a dia, així nous moviments patriòtics irlandesos, de tints progressistes i d'esquerres es van trobar davant de l'oposició de la mateixa església catòlica irlandesa, temorosa de perdre el seu poder d'influència sobre la població i de la propagació d'idees contràries als postulats catòlics, era en veritat una rivalitat entre irlandesos, els que lluitaven perquè la població seguís els designis de l'església catòlica, davant dels que volien anar molt més enllà de l'aspecte religiós i sobrepassar-lo.

El 1916 i arran de l'Aixecament de Pasqua per part dels catòlics, que va concloure en un bany de sang, es va crear l'Exèrcit Republicà Irlandès, més conegut internacionalment com a I.R.A. El seu objectiu era espolsar-se el domini britànic i crear un estat independent irlandès a l'illa a través de la lluita armada. El seu braç polític, el Sinn Féin, va guanyar unes eleccions el 1918, però abans i després d'aquest any, els actes d’hostilitat de l'IRA contra els britànics van ser tan intensos i durs que el 1921 Londres va pactar un tractat en el qual es dividia l'illa en dues zones, al Nord l'actual Ulster –ja llavors de majoria protestant–, que va passar a denominar-se Irlanda del Nord i al Sud la resta de l'illa de majoria catòlica, a la qual se li va concedir un estatus de semiindependència amb un parlament propi però supeditat a un jurament de lleialtat a la corona britànica, suscitant un procés que acabaria proclamant un estat lliure irlandès dins de la Commonwealth britànica.

Però les coses no van quedar així i molts irlandesos del Nord i del Sud, anhelaven una Irlanda unida i lliure de britànics, altrament, els partidaris del tractat amb la corona van considerar que no es podia deixar escapar l'oportunitat, després de segles, de construir un estat independent que, tot i dividit i supeditat a un jurament més nominal que efectiu, potser s'aconseguiria amb el temps reunificar el país i alliberar-lo de qualsevol imposició britànica. La discrepància esdevingué en conflicte que es va intensificar violentament entre les dues faccions. L’I.R.A. no va acceptar el tractat i es va iniciar una guerra fratricida que va concloure el 1923 amb el triomf dels partidaris del tractat. El 1937 es va aprovar una constitució que regulava el nou estat d'Irlanda i la divisió de l'illa entre Irlanda i el Regne Unit delimitat en el territori de l'antic Ulster, ara Irlanda del Nord. El 1948, deixada enrere la Segona Guerra Mundial, es va proclamar al Sud, la República d'Irlanda amb una nova constitució que la desvinculava totalment del Regne Unit i la Commonwealth.

En aquells anys, la República d'Irlanda era una contraposició a Irlanda del Nord, eren dos pols oposats i dues realitats diferents dins de l'illa. El nou estat es va tancar en si mateix, els seus traços eren ultraconservadors i contraris a qualsevol reforma social, trobant-se fermament recolzat i alhora condicionat pel poder de l'església catòlica amb el seu espès entramat parroquial a tot el país.

Ir a capítol:  Anterior  |  Següent