IRLANDA, NACIÓ MIL·LENÀRIA

Després d'arribar a Britània al segle I els romans van desestimar envair Hibèrnia, l'altra gran illa veïna habitada com la primera per tribus celtes. Això la va deixar al marge dels efectes de la romanització fins que al segle V de la nostra era, un evangelitzador cristià la va conquerir amb la força de la paraula i l'escriptura. Avui aquesta illa és Irlanda –Éire en gaèlic– i ni el pas del temps, ni les diverses invasions, ni les guerres han acabat amb la forta voluntat identitària del poble irlandès


21.10.2013
Text: Josep Mª Roselló
Fotos: Josep Mª Roselló/Jaume Cluet

[ARTICLE DISPONIBLE EN PDF, ESCRIU-NOS A espiralpdf@gmail.com REDACTANT: "IRLANDA NACIÓ MIL·LENÀRIA" I EL REBRÀS VIA MAIL SENSE CAP COST]

Els seus primers habitants van arribar fa uns 9.000 anys, després de l'última desglaciació i la revolució agrícola del neolític va colonitzar l'illa fa uns 6.000, deixant aquest interessant període, monuments que són avui motiu de pelegrinatge de milers d'admirats visitants de tot el món. En mil·lennis posteriors van seguir arribant a l'illa nous pobladors, els més famosos van ser els pobles celtes que progressivament van arribar en diverses tongades, entre els segles VI i III a.C.

Durant els segles IV i V de la nostra Era, els pirates celtes d'Irlanda van fer del litoral de la Gran Bretanya i les seves romanitzades terres de l'Oest un lloc insegur. Cercaven botí i el rapte de persones que acabaven els seus dies com a esclaus o sent utilitzats pels druides en sacrificis humans. En una d'aquestes ràtzies, en algun lloc terra endins de l'actual Anglaterra o Gal·les (altres fonts asseguren que va ser a Escòcia), va ser capturat i deportat un jove cristià que va ser esclavitzat a Irlanda. Anys després aquest jove, ja convertit en home bregat en l'aspror de la captivitat, va aconseguir fugir del seu forçat exili irlandès, prometent tornar a la pagana Irlanda per convertir-la al cristianisme; així ho explica la llegenda. Potser hagi estat el britànic més popular d'Irlanda fins als nostres dies, el llegendari patró de l'illa; Sant Patrici.

Va ser el regne celta de l'Ulster situat al Nord, l'espai irlandès que durant més temps va ser fidel al seu paganisme, potser per això les tradicions ens expliquen que va ser aquí on va arribar Patrici, en algun lloc proper a l'actual localitat de Downpatrick i on més a fons es va haver d'emprar en la seva tasca cristianitzadora. Per això aquesta mateixa tradició explica la raó de ser, en aquesta zona de la costa Est de l'Ulster de la Ruta de Sant Patrici, que ret homenatge a les aventures del sant evangelitzador de l'illa. Aquesta discorre entre les ciutats de Bangor i Armagh, d'Est a Sud-oest de l'actual capital, Belfast, al llarg d'escenaris com esglésies i abadies –la majoria en ruïnes– de tradició patrícia, és a dir que, suposadament, el sant va estar, va passar o va fundar algun d'aquests monestirs que apareixen al llarg de la ruta.

Abans de Patrici, l'illa va ser visitada a partir del segle III per algun evangelitzador amb escàs èxit. Des de Gran Bretanya o el continent van arribar alguns eremites disposats a emular les penúries existencials i la vida d'oració i absolut retir dels primers ascetes cristians que es van retirar a zones desèrtiques i abruptes de les províncies romanes del nord d' Àfrica i Orient Pròxim. Aquells solitaris primers cristians arribats a Irlanda, s’instal·laven en llocs gairebé inaccessibles, com petites illes o penya-segats, lluny de qualsevol nucli poblat, sobrevivint penosament i en duríssimes condicions.

El sant va obrar el miracle cristianitzant a les elits celtes, això li va permetre fundar monestirs i impulsar la transcripció de textos clàssics grecs i romans que més tard donaria origen a la magnífica escola de copistes irlandesos, en definitiva, va posar la primera o primeres pedres de l’església irlandesa. El seu apostolat no només va portar el cristianisme a Irlanda, també la difusió de l'escriptura alfabètica desconeguda fins llavors a l'illa, a més es va iniciar el declivi de l'esclavitud que es va acabar en pocs anys acabant amb les arbitràries i espantoses litúrgies de mort pròpies de la religió druídica amb el seu panteó, en constant avidesa de sang i sacrificis humans.

Però el cristianisme que va proliferar a Irlanda era diferent, no com avui el coneixem sinó a la manera celta; cóm si no hagués aconseguit el sant predicador, en breus dècades, conquerir l'ànima i el cor de tants irlandesos? Aquesta forma de cristianisme explicat als pagans celtes, no va constituir un corrent en si mateixa dins de la cristiandat, si no que va ser la manera i l'instrument d'apropar la nova religió a aquella societat, la història ho ha donat a conèixer com a cristianisme cèltic o celtisme cristià. Però quan Roma i la seva ortodòxia es van consolidar per sobre d'altres corrents cristianes, va cridar a capítol a la jove església irlandesa perquè acceptés els preceptes i convencions de l'ortodòxia catòlica romana, l'església irlandesa va acceptar la imposició sense objeccions i es va mantenir fidel a ells i als designis de Roma fins als nostres dies.

Ir a capítol:  Següent