LA BATALLA DE LES ARDENES

UN EXÈRCIT DISFRESSAT


L'inici de l'ofensiva estava previst per a principis de desembre de 1944 i eren molt poques les setmanes de que disposaben els alemanys per preparar aquesta força especial, que quedaria al comandament del Obersturmbannführer de les SS Otto Skorzeny, famós per que va organitzar i va portar a bon terme l'alliberament de Mussolini quan aquest es trobava confinat al Gran Sasso, al Nord d'Itàlia.

Hitler va prometre a Skorzeny suport il·limitat de material i homes. No hi havia temps a perdre i en pocs dies es va constituir la Brigada Panzer 150 al comandament del General Jodl, cap de l'Estat Major de l'OKW (alt comandament de la Wehrmacht al front de l'Oest). Una brigada composta per tres batallons, uns 3.300 homes, anaven a vestir-se com autèntics soldats americans amb la missió de crear el caos i la confusió tant en l'avanç aliat com després en una suposada retirada. Però no només la tropa anava a camuflar-se, també es van usar carros de combat, caça-carros autopropulsats, vehicles cuirassats porta-personal, camions i jeeps, tot aquest material i la resta d'armes i equip eren d'origen nord-americà capturat al llarg de la contesa.

En un informe enviat per un ajudant de Skorzeny es descrivien els problemes trobats per equipar a la unitat de tot aquest material, on es detallava que només s'havien aconseguit 57 dels 150 vehicles sol·licitats per al transport de tropes i, dels 150 camions destinats a logística que s'havien previst, només es va comptar amb 74. Únicament es va aconseguir reunir vuit vehicles cuirassats d'origen americà, dels quals la meitat presentaven avaries. Els dos tancs Sherman, tenien seriosos problemes mecànics, mentre que cinc eren d'origen polonès i rus. També faltaven 1.500 cascs d'acer americans, la majoria dels uniformes, que habien estat requisats durant la Batalla de Normandia*, eren d'estiu. Malgrat totes aquestes adversitats, en l'informe es reconeixia que almenys, els equips de transmissions eren acceptables, la moral i la condició física de la tropa eren bones i es disposava d'un nombre suficient de soldats que parlaven un anglès fluid amb bon accent americà per a les missions especials.

Heus aquí la proporció dels soldats que parlaven anglès que es van classificar per categories: A la categoria 1 es trobaven els que parlaven l'idioma amb accent i entonació nord-americà, eren només 10, la majoria d'ells mariners. En la categoria 2, es parlava un perfecte anglès, però sense l'accent americà, eren 30 o 40. En la categoria 3, es parlava anglès fluïdament, van ser uns 120, mentre que a la 4 -uns 150 homes-, tenien nocions d'anglès après a l'escola. Els altres, a part del conegut yes, no i alguna frase fàcil, no sabien res més; eren uns 200.

Entre uns i altres amb prou feines arribava a 500 la quantitat d'homes amb coneixements de l'idioma però només la meitat ho parlava raonablement bé i nomès una desena podrien passar per nord-americans. Això significava que, a la pràctica, era preferible evitar el contacte amb l'enemic tant com fos possible. Algú va ironitzar sobre aquesta situació dient que només podrien contactar amb aquells americans que no tinguessin moltes ganes de xerrar.

A la vista de la realitat, el pla inicial dissenyat per a tres batallons, es va adaptar a tan sols dos. Skorzeny, home pràctic, va acabar recorrent a les seves pròpies unitats de força especial, la SS-Fallsminjager Abteliung 600 i la companyia SS-Jaeger-Mitte, a més de voluntaris de totes les armes de la Werhmacht, dos batallons Sodenverbaende de la Luftwaffe, la 7a companyia de Panzergranadier i unitats cuirassades com la 2 ª Division Panzer SS-Abteilung.

La quantitat d'equip i homes rebut estava molt lluny de les expectatives creades per Hitler i que Skorzeny i el seu estat major esperaven; aquest va suplir la manca de vehicles americans amb enginys alemanys convenientment transformats en el més semblant a vehicles, uniformes i dotació original dels nordamericans. En l'apartat de l'armament les coses no van anar millor, només es va poder equipar una companyia de comandament amb armes americanes.

La missió de la brigada, ara convertida en tres grups de camp, era prendre almenys dos dels ponts sobre el Mosa a les poblacions de Amay, Huy i Andenne, acció que donaria inici quan les unitats Panzer ataquessin les localitats de Hohes Venn i Spa en un mateix dia.

Vestint els uniformes, portant les armes i els equips nord-americans i transportats en alguns jeeps Willys, els grups van ser enviats a tres missions diferents:

- Esquadres de demolició de 5 o 6 homes, la seva missió era volar ponts i dipòsits de combustible i munició.

- Patrulles de reconeixement, amb 3 o 4 homes haurien de reconèixer en profunditat el terreny a banda i banda del riu Mosa.

- Equips de 3 o 4 homes s'encarregarien d'entorpir i confondre a l'estat major americà amb ordres i missatges falsos de ràdio a les unitats americanes.

* La campanya que va seguir al famós Desembarcament de Normandia.

Ir a capítol:  Anterior  |  Següent