SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, TESTIMONI DELS TEMPS

NEIX L'ABADIA


No caldria dir que l'edifici que avui resta magnífic en peu, és la principal i més significativa peça que destaca en el petit entramat urbà de la vila. Sorprèn perquè evoca, inesperadament, els conegudíssims romànics del Pirineu lleidatà, i és que el cas que ens ocupa és igualment notori. A primer cop d'ull, esdevé tota una sorpresa que justifica la visita que, per cert és de fàcil trobada, doncs la sortida cap a Sant Miquel es troba ben indicada a la carretera C-31 que uneix Figueres amb La Bisbal, és a dir, les dues capitals empordaneses.

És sabut que dels voltants de l'any 1000, aquí, a dos kilòmetres del Fluvià, a l'indret llavors anomenat Vallgarriga, molt proper a una font que encara avui brolla i dins del comtat d'Empúries, es va delimitar amb unes creus, l'espai que ocuparia un cenobi i unes dependències monacals sobre l'espai que ja ocupava una petita esglesiola.

Aquells terrenys i el petit edifici ja eren propietat dels monjos de Sant Miquel de Cuixà al Conflent, i es reconeix al llegendari Abat Oliba, com a impulsor de la nova edificació empordanesa. Oliba fou un benedictí que va arribar a ser bisbe de Vic i Abat de Ripoll. Se l'hi reconeix també la fundació del Monestir de Montserrat; tot això amb les corresponents butlles papals obtingudes del papa Sergi IV l'any 1011, entre les quals era l'atorgada a Sant Miquel de Fluvià. L'any 1045 es beneí el lloc, oficiant el mateix Abat Oliba amb l'assistència de Guifré arquebisbe de Narbona i els bisbes de Vic, Urgell i Elna. El 1066 queda consagrada l'església confirmant el patronatge i dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Enquadrada estilísticament com a Romànic II, hi destaquen diversos ornaments arquitectònics de temes humans, florals i animals, amb profusió d'arqueria llombarda exterior sostinguda per petites mènsules esculpides que li atorguen la consideració de ser un dels conjunts més importants del romànic català del segle XI. Es considera que aquest estil present a Sant Miquel de Fluvià, és inspiració directa del monestir de Sant Pere de Roda i de la catedral d'Elna.

De planta basilical, es disposa amb tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals, amb volta de canó a la nau central, originàriament, en l'actualitat és, en bona part, de volta gòtica, del mateix estil que el cor i la portalada. Aquesta incorporació del gòtic es va dur a terme durant una reparació al segle XVI, en què el conjunt, parcialment malmès, ja havia deixat des de feia molts anys els seus moments d'esplendor. La reparació es va dur a terme segons els nous canons estilístics de l'època.

Ir a capítulo:  Anterior  |  Siguiente