ELS NIBELUNGS I L'OR DEL RHIN

“Uns ist in alten maeren wunders vil gesent von helden lobebaeren, von grôzer arebeit, von fröuden, hôchgezîten, von weinen und von klagen, von küener recken strîten muget ír nu wunder hoeren sagen... ” (“Moltes meravelles ens expliquen les gestes d'antany, ens parlen d'herois dignes d'elogi, de grans penalitats, d'alegries i festejos, de plors i laments, de baralles de valents cavallers, ara aneu a escoltar-les...”).


08.02.2011 Text i fotos: JAUME CLUET

El Poema dels Nibelungs (Nibelungenlied), és una obra anònima composta, suposadament, el 1204 per un juglar bavarès desconegut que els especialistes situen a la cort arquebisbal de la ciutat bavaresa de Passau. L'obra sorgeix de l'èpica de les antigues sagues germànic-escandinaves o Eddas, influïdes, al mateix temps, per la poesia trovadoresca alemanya o Minnesang. El Poema combina elements llegendaris, màgics i fantàstics d'èpoques remotes amb influències d'un incipient cristianisme medieval alemany. Les antigues sagues escandinaves se'ns mostren amb un clar caire mític i bàrbar; per contra, el Poema dels Nibelungs resulta ser d’un caire molt més elaborat, romàntic i cortesà.

Sigfrid (Sigfried al poema alemany i Sigurd a l'escandinau), és el personatge central del Poema. Heroi i aventurer, la seva fama i fortuna provenen de les seves gestes, tals com la seva lluita victoriosa contra un drac o la conquesta del fabulós regne o Tresor dels Nibelungs, sent aquest de tal naturalesa i magnitud que ni s'esgota ni disminueix. L'etimologia referida al terme nibelungs –tot i que pugui ser confusa–, és comunament atribuïda a la paraula germànica nebel el significat de la qual seria boira. La desinència germànica lung seria equivalent al concepte habitants de...

Així mateix, a les Eddas escandinaves, els Nibelungs són coneguts com els Niflungar (Terra de la Boira i dels Morts). Richard Wagner, va adduir que la interpretació d'aquest mite comporta que el conqueridor del tresor està condemnat a unir-se de forma inexorable a aquests habitants de les tenebres o del més enllà. La temàtica del tresor dels Nibelungs –protectors de tresors ocults– i l'heroi Sigfrid procedeix, per tant, de la vella tradició nòrdic-escandinava en la qual, inicialment, els germans Fafni i Regin lluiten pel tresor del nan Andvari.

Les Eddas o sagues transcrites per autors anònims, van ser escrites en les arcaiques llengües nòrdiques (predecessores de l'actual àmbit lingüístic danès-suec-noruec); ens presenten un relat mític d'elaboració molt bàsica i en el seu primigeni estat pur. La posterior versió del Poema dels Nibelungs, d'inicis del segle XIII, és una reelaboració tardana que aprofundeix sobre el mite de l'heroi Sigfrid en la qual ja apareixen, tal com hem comentat, elements propis del cristianisme, com el valor de l'amistat o la fidelitat amorosa, denotant la seva clara influència de temàtica caballeresca procedent de l'àmbit occità-provençal, on es va donar lloc al naixement del món líric dels trobadors.

Aquesta nova reelaboració del vell mite del Poema a càrrec de l'anònim juglar bavarès, és de tall màgic, emmarcada per encanteris i embruixaments; discorre a la recerca de l'assoliment de la perfecció de la novel·la heroica, barrejant temàtiques heterogènies que reforcen la seva grandesa tràgica.

A l'any 1775, es va trobar a la població d'Hohenems (Suïssa), un manuscrit que va possibilitar el redescubrimient del Poema del que fins llavors només es tenien referències indirectes dels segles anteriors. En l'actualitat, s'han pogut trobar 32 manuscrits a diferents biblioteques d'Alemanya, Àustria i Suïssa dels quals només 10 contenen la versió completa. El Nibelunglied es distribueix en 39 cants emmarcats amb la paraula aventurien procedent de la veu francesa aventuri, constant cada estrofa de quatre versos llargs i sent les rimes aparellades.

Ir a capítol:  Següent