RENNES-LE-CHÂTEAU SENSE MISTERI

A la fi del Segle XIXè, un jove i espavilat capellà va ser destinat a l'oblidada i ruïnosa parròquia de la localitat occitana de Rennes-le-Châteaux. Aclaparat per aquesta destinació i la falta de recursos va aconseguir obtenir una important font d'ingressos dels quals va gaudir àmpliament en vida, donant lloc al misteriós cas conegut com "el tresor de Rennes-le-Châteaux".


02.12.2010 Text i fotos: JOSEP Mª ROSELLÓ

En aquella època el Razés era una regió remota –on és situa Rennes-le-Châteaux–. A la regió hi havien subsistit nombroses llegendes que assenyalaven la localitat i els seus voltants com l’amagatall de tresors històrics d'incalculable valor i diverses naturaleses; des del botí que els visigots es van portar de Roma després de saquejar-la a principis del segle Vè, fins a la mítica copa sagrada o Sant Grial que, suposadament, els càtars van escamotejar de la seva assetjada fortalesa de Montségur, davant dels nassos de les tropes franques en la seva dura croada contra el catarisme durant el segle XIIIè.

Per més que aquest últim episodi griàlic és inversemblant, la llegenda o potser l'anhel de vendre paper imprès en temps posteriors, ho enllaça amb una altra tradició no menys fantàstica, que assegura la presència de María Magdalena donant a llum en aquestes terres del Razés al primer descendent de Jesús. Aquesta llegenda va quedar fora de control quan el 1982, es va ocupar de potenciar-la un assaig literari que va aconseguir un notable èxit de vendes: L'enigma sagrat.

Després d'una considerable revolada entre la opinió pública, debats oberts i polèmiques enceses; editors i revistes es van encarregar d'aprofitar l'embranzida del tema per fer el seu agost. Així el que uns desmentien uns altres engrandien fins a l'exageració. Però amb el temps la faula va anar perdent intensitat i interès, encara que el seu esperit mai va arribar a desaparèixer completament, ni en els nostres dies.

Ir a capítol:  Següent