POBLET, SANTES CREUS I SCALA DEI

TARRAGONA, ESPAI DE SENSACIONS – II

Durant el segle XII dues ordres renovades monàstiques -cistercencs i cartoixans-, es van instal·lar en aquesta àrea de l'antiga Tarraconense per a des d'aquí iniciar la seva expansió pel territori peninsular. Per això van construir els emblemàtics monestirs de Poblet , Santes Creus i la cartoixa de Scala Dei


22.06.2009
Text: JOSEP Mª ROSELLÓ
Fotos: THOR JURODOVICH

L'any 1150, el comte Ramon Berenguer IV va fer donació d'aquestes terres, de l'actual comarca de la Conca de Barberà, a l'abadia cistercenca de Fontfrroide (encara avui en actiu, al sud de la ciutat de Narbona al Sud de França). Des d'aquest monestir va partir un grapat de monjos amb la missió d'emprendre la fundació d'una abadia amb el patrocini i l'ajut del comte barceloní. Els monjos van trobar en aquest paratge boscós els requisits indispensables on fonamentar el seu cenobi; apartat de qualsevol nucli habitat; amb la presència d'un aqüífer i un terreny que possibilités el conreu de la terra.

Des del moment en què es va iniciar la construcció de Poblet i fins al segle XVIII quan es va concloure amb l'aspecte que avui presenta el conjunt, sempre va gaudir del patrocini de la noblesa catalana que va fer d'aquest recinte un lloc emblemàtic de la Corona d'Aragó. A Poblet descansen les restes d'una part significativa d'aquesta noblesa que, al llarg de segles es va fer enterrar aquí i que en vida havien protagonitzat importants episodis de la història de Catalunya.

El segle XIX va sobrevenir, amb la coneguda Desamortització de Mendizábal, el declivi i, posteriorment, l'abandonament; una situació que es va prolongar durant gairebé 100 anys. No seria fins finalitzada la Guerra Civil espanyola, quan l'abadia va tornar, lentament, a recuperar la seva activitat monàstica per tornar al recinte atrotinat tota l'esplendor que avui podem admirar. Poblet va obtenir de l'UNESCO la declaració de Patrimoni de la Humanitat el 1991.

Ir a capítol:  Següent