ARTESA, PAS A PAS (SÈRIE LA LLEIDA ANCESTRAL)

PETITS MONUMENTS RELIGIOSOS DEL MUNICIPI D’ARTESA

Estiu del 2004, en el marc del 6è curset d’arquitectura popular amb el tema Religiositat i Arquitectura Popular, organitzat pels Amics de l’Arquitectura Popular, vaig presentar una comunicació sobre la petita arquitectura religiosa del nostre municipi.


15.05.2009
Text: RAMON I. CANYELLES
Fotos: JOSEP Mª ROSELLÓ y JAUME CLUET

NOTA DE L'EDITOR:

El magazine “La Espiral del Conocimiento” reprodueix, amb el permís de l´autor, d´un global de 8 articles, la primera part del Treball d´investigació difós en la Publicació local “La Palanca” d´Artesa de Segre a partir de l´any 2005, és a dir, amb anterioritat de la troballa del megàlit de Seró (terme municipal d´Artesa de Segre) en el mes de Gener del 2007 i que tant de ressò mediàtic va tenir en aquell moment, ja que va ser esmentat en diferents mitjans de la premsa local i estatal.

Aquest notable Treball d´investigació dut a terme per en Ramon I. Canyelles emmarca encara més la importància de la posterior troballa del megàlit de Seró dins del extens conjunt patrimonial prehistòric que ofereix el municipi d´Artesa de Segre i tota la zona del Mig Segre.

Alhora volem agrair, les facilitats donades per la Publicació local La Palanca, molt especialment en Ramon Giribet i Josep Mª Espinal, reflectides en l´aportació d´una extensa documentació i gran quantitat de material fotogràfic que es reprodueixen juntament amb els articles. Així mateix hem d´agrair l´acollida al “Museu del Montsec” (Artesa de Segre) per part d´en Rafael Gomà i les gran facilitats d´en Joan Ribalta de Seró per a obtenir fotografies de l´esmentat megàlit.

Finalment encoratgem a les diferents autoritats, tant acadèmiques (Universitat de Lleida) com polítiques (Generalitat de Catalunya) a fer realitat el mes aviat possible el Projecte museístic on s´hi ha d´exposar el megàlit de Seró, que molt possiblement marcarà una fita important en el conjunt de la prehistòria d´Europa

_________________________________________________________________________

Amb la intenció de donar una difusió local d’aquest treball, anirem publicant a La Palanca, amb aquest i successius capítols, aquest treball tot recorrent els orígens i el desenvolupament del fet religiós a l’àmbit territorial d’Artesa de Segre, per continuar amb el catàleg de les diverses mostres de la petita arquitectura religiosa, on hi caben les creus de terme i commemoratives, els pedrons o oratoris, capelletes i fornícules, tombes i làpides, entre altres mostres que han anat bastint el municipi de punts d’interès en aquest àmbit. El punt de fuga d’aquesta exposició no podria ser un altre que el propi nom d’aquest curs: Religiositat i arquitectura popular, prenent de cada un dels tres mots que configuren l’enunciat, la máxima amplitud de llur sentit.

Analitzant el conjunt d’aquest títol i considerant que l’arquitectura a la que fem referència és l’arquitectura religiosa, cal preguntar-nos quin paper juga la religiositat en el nostre territori i quin és el seu origen. En segon lloc, cal fer una valoració de l’arquitectura, amb una interpretació modesta i alhora carregada de sentiment i arrelament a la terra, la qual, ens presenta una sèrie d’elements identificadors de l’evolució i el tarannà de la gent de les nostres contrades. I en tercer lloc, hi ha la necessitat d’interpretar el terme popular en el seu sentit més extens, de poble, de dimensió poblacional i d’evolució humana, tant en els aspectes quotidians com en els espirituals.

És a partir de la interpretació i comprensió d’aquestes premisses i la seva interrelació que podrem desenvolupar i comprendre aquest treball. Anem, doncs, a veure quins són els motius que generen aquesta religiositat i com s’esdevé la seva evolució fins a entendre-la com la vivim avui. Tot i que aquesta exposició és extrapolable arreu del país, ens centrarem en els vestigis que, perdurant des del Neolític, ens han anat aportant diferents mostres del culte religiós a l’espai territorial d’Artesa de Segre.

Ir a capítol:  Següent