LA PALAIA POLIS (SANT MARTÍ D'EMPÚRIES)

L'EMPORDÀ, PORTA I PARADÍS – I

Durant totes les Eres aquest territori, avui dividit administrativament en dues comarques, ha estat una de les portes d'entrada a la Península de pobles, invasions i també tendències. En certes ocasions van arribar creuant els Pirineus, en altres casos ho van fer per mar. Així van ser primer els grecs, els quals van batejar aquest espai amb el nom d'Emporion (mercat) i després els romans que van iniciar des d'aquí la conquesta i la romanització de la península. Ja en els nostres dies, el litoral que recorre aquesta terra és conegut com a Costa Brava, una denominació molt turística la qual ofereix entre els seus paratges les pedres més vetustes, vestigis de cultures extingides o encisadors racons de trets medievals que, malauradament, han de conviure amb altres tipus de construccions menys evocadores. Però malgrat aquestes malifetes urbanístiques, continua sent l'Empordà, de color blanc, verd pi, blau de mar i roca viva, entre anhels, somnis i vesp


17.02.2009 Text i fotos: JOSEP Mª ROSELLÓ

LA PALAIA POLIS (Sant Martí d'Empúries)

Fa més de 2.500 anys els grecs competien contra una formidable potència comercial i marina a la Mediterrània, els fenicis. Aquests emetien moneda de qualitat i brandaven contundents armes que feien d'ells un enemic considerable, tant en el terreny militar com en el comercial. Els grecs es trobaven immersos en la tasca d'esbrinar d'on, els seus competidors, extreien metalls tan preats. És molt probable que es dugueren a terme operacions d'espionatge comercial, potser les primeres de la Història, fins que els grecs van trobar el lloc, just a l'altre extrem de la Mediterrània, al Sud de la península del Gran Riu; aquest "gran riu" era l'Ebre, el riu dels ibers i la península, la ibèrica. Les mines de metalls cobejades es trobaven a l'actual Andalusia, l'antiga Tartessos.

La tenacitat que va moure als grecs a buscar les explotacions mineres va ser el motor de la seva expansió comercial, ja que va aguditzar el sentit oportunista d'aquest poble que va fundar en tota la Mediterrània abrics i ports amics que li permetrien una notable expansió comercial, des d'Andalusia fins a Ligúria. Entre d'altres van fundar Massalia (Marsella) o Rodhe (Roses), al tombant del Cap de Creus. Més al sud d'aquesta, van albirar una petita illa que tancava el pas a una cala formada per la desembocadura del riu Fluvià. En ella van establir un petit nucli, l'objectiu principal del qual seria l'intercanvi de productes i matèries primeres amb els ibers del lloc. Aquest emplaçament insular és conegut històricament amb el nom de Palaia Polis (ciutat antiga) que avui es troba unit a terra ferma i, des de llavors ha estat habitat en totes les èpoques; fins i tot la nostra, a la que ha arribat amb el nom de Sant Martí d'Empúries.

Els estrets carrers de Sant Martí conserven el seu...
Accés principal al recinte de Sant Martí d'Empúrie...
El dic grec davant la ruïnes d'Empúries
Albada davant Empúries

Ir a capítol:  Següent