EL SECRET DE LA SEU DE LLEIDA

SÈRIE LA LLEIDA ANCESTRAL

La silueta de la Seu Vella de Lleida ha marcat durant segles la personalitat d’aquesta històrica ciutat. El magnífic edifici que avui s’aixeca sobre la moderna ciutat amaga, a través de certes claus numèriques, diversos missatges transcendents per a qui sàpiga llegir-los


24.01.2009
Text: Jaume Cluet
Fotos: Josep Mª Roselló

El turó sobre el que es basteix l’antiga Seu lleidatana ha estat el lloc d’assentament de totes les èpoques i generacions que han forjat la història de la ciutat, fent-ne l’eix vertebrador i origen de l’actual nucli urbà a la riba del riu Segre que, nascut al Pirineu, aboca les seves aigües, pocs quilòmetres avall, a la conca de l´emblemàtic riu Ebre.

La història de la ciutat és remunta a la primera època que els pobles ibers dominaven bona part del territori peninsular. Aquí s’hi assentaven els ilergetes, els quals proclamaven ser fills d’Ilargui (la lluna). Aquí fundaren la mítica Iltirta (il/lluna; tir/llop) dels famosos caps Indíbil i Mandoni, els quals varen presentar una seriosa resistència a la conquesta romana. Amb posterioritat, a les seves extenses i planes contrades es dugué a terme un dels grans episodis bèl•lics de la història amb la participació triomfant de Julis Cèsar a la guerra civil romana contra les legions de Pompeu, uns cinquanta anys abans de la nostra era a la Batalla d’Ilerda. Després de la caiguda de l’Imperi Romà, la ciutat fou ocupada per sueus i visigots, els quals aixecaren una primitiva catedral on ja a l’any 546 es té notícia de la celebració d’un concili eclesiàstic.

A partir de l’any 714, els àrabs denominen la ciutat com a Lerita o Lareda, construint la magnífica fortalesa de la Suda o alcàsser. En plena època de la reconquesta cristiana al 1149 les tropes del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i del comte d’Urgell, Ermengol VI, alliberen la ciutat amb l’ajut dels monjos–guerrers de l’Ordre del Temple. Fou aquest període d’afermament cristià el qual va permetre, a partir de l’any 1203, l’edificació de l’actual Seu Vella.

El segle XVIII marca l’inici del declivi per la Seu, quan Felip V la transforma, per imperatius militars en caserna, provocant una radical readaptació d’aquest espai històric fins a desplaçar el culte lluny de l´ històric turó. Caldria esperar fins la declaració de monument històric–artístic de l’any 1918 per iniciar un lent procés de restauració el qual es va concloure en dates recents.

Ir a capítol:  Següent